Cercle de cap d'any

El ritual a dalt la muntanyeta era per deixar anar tot el que ja no voliem del 2010.
Després en vam fer un altre per donar fo
rça als nostres desitjos pel 2011 del qual va néixer aquest dibuix col·lectiu:

Sobre el dibuix representatiu dels nostres desitjos:
L'espiral simbolitza el cercle que s'expandeix, és de color taronja, color de la creativitat, per a donar força creativa a tot el que volem
El cor, ja sabeu, l'amor, bé l'AMOR en majúscula, rosa d'Amor Universal, no tant de l'amor en vermell de les passions, que està molt bé, però en aquest cas he simbolitzat aquest AMOR que es va manifestar entre nosaltres en aquesta vetlla i festa tan especial per tots i totes a Vic, a l'Oca Rosa.

La flor vermella de dalt amb el sol, el sol groc de rajos rinxolats, l'estel groc de sota i la lluna groga de sota l'arc de Sant Martí amb el taronja de fons signifiquen un any ple de joia, amor i felicitat. Queda molt tòpic i típic però, sense entrar en concrecions personals, va ser aquest el meu desig !!!

El meu dibuix és aquesta mena d’estrella rosada i ufanosa de la part superior del quadre. Representa un Ós de les cavernes, tot i que potser m’ha sortit més semblant a un Ós Bru dels Pirineus ;) , en tot cas sí que s’hi identifica un cap i 4 extremitats. El color rosat m’ha sorprès perquè quan el pintava estic convençut que era marró... potser és vergonyós, en tot cas aquesta transformació es pot interpretar lliurement.

Jo volia simbolitzar el desig de tenir alguna experiència que m’apropi a la naturalesa, una experiència ancestral, d’aquelles que hem anat perdent a mesura que les civilitzacions s’han anat desenvolupant. L’avistament d’un ós, o el creuament amb un llop, o una tintorera si sou d’àmbit més aviat marí, deuen motivar canvis radicalment positius a qui els pateix (sempre i quan no els pateixin massa). Evidentment no desitjo un desenllaç fatal, senzillament una trobada de respecte i admiració, uns segons de mirar-se a la cara i reconèixer-se en l’altre.

El mar verd i eutrofitzat el banya, fet que ens recorda que la humanitat està alterant un equilibri que pot no se convenient per moltes espècies emblemàtiques i simbòliques, i inclús per nosaltres mateixos, que també som prou emblemàtics.

El meu dibuix és l'arbre, que vaig pintar de color verd, i que vaig il·lustrar per la voluntat i la necessitat de mantenir-me de peus a terra però alhora mirant cap al cel, bé mirant endavant i amunt. Les arrels ens ajuden a connectar amb els nostres ancestres passats i les arrels viuen gràcies a la terra. La terra és quelcom més que un espai que trepitgem o construïm les nostres cases. La terra és la pell del planeta on vivim, que està permanentment en contacte amb la pell gasosa que és l'atmosfera i que ens permet viure tan bé. Recapitulant i per situar-vos de nou, l'arbre representa per mi l'ésser que viu més connectat a la terra (per raons òbvies) i al mateix temps amb l'aire que respirem. Els arbres són un referent!

Vaig dibuixar un arbre, encara que al paper veureu que s’assembla un bolet. La finalitat no era dibuixar un bolet. Els arbres sempre m’han apassionat, però el significat del dibuix no va ser aquest. Segurament ho haureu sentit moltes vegades: per moltes branques ramificades que surtin del tronc principal de l’arbre, no vol dir que en fructifiquin molts fruits, de vegades cal podar (tallar) alguns llucs (branques) per sanejar l’arbre, i d’aquesta manera la recol·lecta serà major. Però tot necessita una dedicació, un temps. Fora bonic conservar i mantenir l’amistat entre nosaltres, si fos així, espero, àdhuc a mesura que passés el temps possiblement el fruit fora afalagant.

També vaig dibuixar un mar, unes 3 o 4 línies ondulades. En un primer moment podeu pensar, llibertat! Sí, cert! Però de petit sempre he pensat, que hi ha més enllà de l’horitzó? del que veiem amb els nostres propis ulls. S’imagineu capbussar-se al mar? Allí hi ha tota una vida per endavant, si més no un món per descobrir i conèixer.

I per ser-ho una mica més (de col·lectiu) enrotlleu-vos i deixeu els vostres comentaris sobre el dibuix o el que vulgueu, sí? ;)

Marta Forn, Clàudia, Miquel Bes, Xicu, i Co.