31 de desembre de 2010, Vic
Encara embriagada pel ball, per la música, per haver compartit tant, arribo a casa i necessito aturar-me a rumiar un xic en tot el què ha passat, de tant que hem compartit, i em ve al cap buscar precisament aquesta paraula “compartir” al diccionari. Les definicions, a primer cop d’ull, em sobten:
COMPARTIR
1 Dividir en parts una cosa per repartir-la entre diverses persones.
2 Fer servir o tenir una cosa en comú amb altres persones.
3 Tenir les mateixes idees o sentiments que altres persones.
Serà l’embruix del ball que em fa dubtar de la legitimitat del diccionari en llegir com a primera paraula “dividir”? M’ha sobtat molt ja que si alguna idea em restava d’ahir a la nit era la d’unir, com a compartir, ja que durant la nit s’havien unit mans, moviments, músiques... Però pensant-hi un xic més crec que s’ha “compartit” en el sentit més ampli de la paraula ja que ho hem fet en les seves tres definicions. A la nit de cap d’any a Vic érem la majoria que compartíem la passió pel ball i ha estat aquesta “cosa en comú”, que per a molts a dia d’avui ja se’ns ha convertit en pràcticament “un sentiment” ha fet que poguéssim “dividir en parts i repartir” des del pastís més dolç a pràcticament totes les tasques d’organització. I el fet de compartir ha fet que sigui un èxit!
I això ha estat gràcies a l’Oca Rosa. Sí, sí, l’Oca Rosa, que no és ni un ocell de bec taronja amb plomatge gris (o rosa), ni un joc de taula de 63 caselles (sabíeu que en tenia 63? Jo no!) sinó que és una associació que ha fet possible un any més, ja en van dos (i que en puguin ser molts més), un cap d’any fantàstic! Aquestes 9 personetes, que simplement seguint el seu instint ballador han sabut crear un espai idíl·lic per a músics i balladors on aquests puguin compartir simplement el que són, Música i Ball. I quin espai millor que la Central de Vic? Una sala immensa de sostre ben alt, amb un gran terra de fusta que es deixa acaronar per les passes dels balladors amb molt de gust.
La nit va ser un èxit, només entrar i pagar una entrada més que simbòlica (5 eurells, on s’és vist una nit de cap d’any al segle XXI que costi només 5 eurells?) ja et posaven una careta somrient a la mà per començar el nou any amb un bon somriure i et donaven les indicacions pertinents! Tot estava molt ben organitzat: el menjar que portis per compartir cap a la dreta, allà hi haurà algú que t’ajudarà a col·locar-ho on calgui (hi ha l’apartat de truites, de pizza, de postres, vegetarià, etc.) i la beguda que portis per compartir entrant a l’esquerra, veuràs cartells de cava, vi, sucs, aigua... cada cosa al seu lloc! Moltíssimes gràcies i molt benvingut a la festa de cap d’any! I així més de 200 inscrits, quin èxit!
A l’entradeta també vam poder gaudir d’una petita paradeta per aquells que volguessin estar a l’última adquirint una de les samarretes més “xic del moment” amb l’oca rosa estampada. I cal dir que no només fan samarretes perquè al llarg de la nit alguns afortunats vam poder veure algun “culote” amb una oca rosa estampada! Aquests de l’Oca Rosa són imparables!
I van començar els tallers, els talleristes afables i molt bons balladors de procedències ben diverses com ara Anglaterra o Lleida ens van convidar a aprendre danses i a divertir-nos amb elles mentre alguns supermúsics ja començaven a tocar! Començava el Ball i anàvem saludant a vells amics, saludant a gent que saps que només comparteixes el Ball amb ells però sempre te n’alegres de trobar-los, noves cares per compartir nous balls, ensenyar-los o aprendre’ls: s’escalfaven motors!
Després d’una bona estona els tallers s’acabaven però la gent seguia ballant, quina follia de bourrée! Els motors s’havien engegat i costarien de parar.
Hora de sopaaaaar! Tothom pot agafar el que vulgui, pot seure amb qui vulgui i menjar tant com vulgui! Feien goig els gironins amb els coixins per terra que van portar, van organitzar la seva pròpia jaima! I quin tip de menjar, i que bo tot! I tot i així va sobrar molt menjar, sembla mentida que fàcil que és fer un bon tiberi! Unes quixes (que si volies et podies escalfar al microones), unes amanides, unes truites, unes pizzes, quin goig! I unes postres... fins i tot hi havia pastetes japoneses! Mhmmm! I el mateix amb la beguda, que si cava, que si sidra, que si sucs, vins... Quin sopar! I en un sopar de cap d’any no pot faltar una mica de joc així que... quan sentis una ovella belar, hauràs de cantar una cançó de Nino Bravo i en sentir-la un noi s’aixecarà a córrer i serà perseguit per moltes mosses mentre un gat comença a miolar! Quina bogeria, quin tip de riure! Va ser molt i molt divertit!
Però s’anava fent tard i les campanades s’acostaven, calia recollir una mica i després hi hauria ballaruca! Ràpidament es va fer espai i la gent va començar a compartir raïm (de més gran, de més petit, amb pinyons, sense, rentat o no...) Les campanades estaven apunt de començar, o més aviat hauríem de dir les “bolades” estaven apunt de començar ja que a la Central vam sentir els 12 últims segons del 2010 en un bol preciós i per cert, molt ben tocat! Un , dos, tres...deu, onze i dotze! Va sonar el corn (per a portar bonança i abundància pel nou any) i sorgiren petons i abraçades per augurar molta bona sort per l’any nou! I... a ballar!
Des de l’organització es va fer una crida per acabar de recollir i ràpidament molta gent va anar a ajudar, alguns no hi van anar perquè ja no s’hi cabia, uns escombrant, altres passant el drap, llençant el que tocava, guardant el que calia, tot ben net i ben polit per començar ara sí, el ball de cap d’any!
Els peus començaren a lliscar, a picar, a saltar i com diu el diccionari definint ballar a “fer moviments que sovint impliquen alegria” i així va ser! Cercles, xampanyes, masurques de sonoritat ben especial i màgica ja que hi havia músics de primera categoria! Xotis, valsets, jotes i fins i tot en un moment de la nit, rumba! Es clar que sí, un toc ben divertit i desenfadat per canviar una mica els moviments i fer una bona festassa! I és que hi havia cantants, cantautors i quins balladors!
Poc a poc, tot al seu ritme, els balls es van anar alentint, la música es va fer més suau i per algun estrany encanteri van desaparèixer músics a l’escenari i balladors a la pista, creant ara, un escenari més intimista. Així, aquells peus que havien picat i saltat s’anaven apaivagant i començaven a lliscar suaument sobre el parquet, a tastar la seva finor, a trobar la delicadesa d’aquell terra. I les faldilles, que moments abans, havien giravoltat amb desenfrè preses d’un remolí de música i follia anaven cedint a la calma que ara imperava arreu deixant que una lleugera brisa les bressés. La Música compartia el Ball, el Ball compartia la Música, i l’un alimentava a l’altre. El mateix passava amb els músics i balladors, s’alimentaven els uns als altres, només mirant-se, només escoltant-se, gaudint-se mútuament.
Aquell terra de fusta, confident d’ambdós, es deixava acaronar pel lliscar dels peus i sentint el pessigolleig que aquests li feien reia discretament per tal de no deixar d’escoltar la remor de les passes en els silencis de la Música. El terra, era l’únic que sabia que en aquella hora de quietud i bonança la Música i el Ball podien parlar. La Música que havia estat la protagonista de tota la nit, ja que sabia que sense ella el Ball no podia existir, en aquell moment d’intimitat s’obria, deixava sortir la seva humilitat i creava espais perquè el Ball pogués parlar. Aquest, aprofitava l’ocasió i li xiuxiuejava en un llenguatge secret, que només ells dos coneixien, un encenall de paraules boniques, com les que es diuen els amants a cau d’orella, talment com un bes.
Alguns músics i balladors d’orella fina van poder percebre aquell moment i m’atreviria a dir que en aquell instant van ser feliços. Ells alhora agraïen a la Música i al Ball poder compartir aquell instant amb tothom que hi havia allà, en aquell ambient de placidesa i a més regalar a la persona que tenien al davant, el seu ballador o balladora, el tacte de les seves mans, compartir el seu espai vital, les seves passes, el seu somriure, la seva diversió, la seva tendresa, la seva pau i el seu cos.
La nit va seguir, o pot ser ja era ben bé de dia, però això és una altra historia que cada un ja s’explicarà. El que està clar és que vam poder començar l’any amb molt bon peu, o com diria l’Oca, amb bona pota!
Gràcies a tots aquells que veu fer possible una nit tan màgica com aquesta, per compartir tant i oferir tant en només el primer dia de l’any!
Gràcies a l’Oca Rosa, per crear una nit tan fantàstica!
Anna Agudo
PD: Moments de silenci on simplement es senten les passes i un acordió de fons, tot s’acarona, la Música i el Ball.