PROPERA BALLADA: 28 de juny a 2/4 de 9 del vespre als jardins de Can Pau Raba

(ANUL·LAT el PT del 28 de maig)

diumenge, 2 de gener de 2011

Cercle de cap d'any

El ritual a dalt la muntanyeta era per deixar anar tot el que ja no voliem del 2010.
Després en vam fer un altre per donar fo
rça als nostres desitjos pel 2011 del qual va néixer aquest dibuix col·lectiu:

Sobre el dibuix representatiu dels nostres desitjos:
L'espiral simbolitza el cercle que s'expandeix, és de color taronja, color de la creativitat, per a donar força creativa a tot el que volem
El cor, ja sabeu, l'amor, bé l'AMOR en majúscula, rosa d'Amor Universal, no tant de l'amor en vermell de les passions, que està molt bé, però en aquest cas he simbolitzat aquest AMOR que es va manifestar entre nosaltres en aquesta vetlla i festa tan especial per tots i totes a Vic, a l'Oca Rosa.

La flor vermella de dalt amb el sol, el sol groc de rajos rinxolats, l'estel groc de sota i la lluna groga de sota l'arc de Sant Martí amb el taronja de fons signifiquen un any ple de joia, amor i felicitat. Queda molt tòpic i típic però, sense entrar en concrecions personals, va ser aquest el meu desig !!!

El meu dibuix és aquesta mena d’estrella rosada i ufanosa de la part superior del quadre. Representa un Ós de les cavernes, tot i que potser m’ha sortit més semblant a un Ós Bru dels Pirineus ;) , en tot cas sí que s’hi identifica un cap i 4 extremitats. El color rosat m’ha sorprès perquè quan el pintava estic convençut que era marró... potser és vergonyós, en tot cas aquesta transformació es pot interpretar lliurement.

Jo volia simbolitzar el desig de tenir alguna experiència que m’apropi a la naturalesa, una experiència ancestral, d’aquelles que hem anat perdent a mesura que les civilitzacions s’han anat desenvolupant. L’avistament d’un ós, o el creuament amb un llop, o una tintorera si sou d’àmbit més aviat marí, deuen motivar canvis radicalment positius a qui els pateix (sempre i quan no els pateixin massa). Evidentment no desitjo un desenllaç fatal, senzillament una trobada de respecte i admiració, uns segons de mirar-se a la cara i reconèixer-se en l’altre.

El mar verd i eutrofitzat el banya, fet que ens recorda que la humanitat està alterant un equilibri que pot no se convenient per moltes espècies emblemàtiques i simbòliques, i inclús per nosaltres mateixos, que també som prou emblemàtics.

El meu dibuix és l'arbre, que vaig pintar de color verd, i que vaig il·lustrar per la voluntat i la necessitat de mantenir-me de peus a terra però alhora mirant cap al cel, bé mirant endavant i amunt. Les arrels ens ajuden a connectar amb els nostres ancestres passats i les arrels viuen gràcies a la terra. La terra és quelcom més que un espai que trepitgem o construïm les nostres cases. La terra és la pell del planeta on vivim, que està permanentment en contacte amb la pell gasosa que és l'atmosfera i que ens permet viure tan bé. Recapitulant i per situar-vos de nou, l'arbre representa per mi l'ésser que viu més connectat a la terra (per raons òbvies) i al mateix temps amb l'aire que respirem. Els arbres són un referent!

Vaig dibuixar un arbre, encara que al paper veureu que s’assembla un bolet. La finalitat no era dibuixar un bolet. Els arbres sempre m’han apassionat, però el significat del dibuix no va ser aquest. Segurament ho haureu sentit moltes vegades: per moltes branques ramificades que surtin del tronc principal de l’arbre, no vol dir que en fructifiquin molts fruits, de vegades cal podar (tallar) alguns llucs (branques) per sanejar l’arbre, i d’aquesta manera la recol·lecta serà major. Però tot necessita una dedicació, un temps. Fora bonic conservar i mantenir l’amistat entre nosaltres, si fos així, espero, àdhuc a mesura que passés el temps possiblement el fruit fora afalagant.

També vaig dibuixar un mar, unes 3 o 4 línies ondulades. En un primer moment podeu pensar, llibertat! Sí, cert! Però de petit sempre he pensat, que hi ha més enllà de l’horitzó? del que veiem amb els nostres propis ulls. S’imagineu capbussar-se al mar? Allí hi ha tota una vida per endavant, si més no un món per descobrir i conèixer.

I per ser-ho una mica més (de col·lectiu) enrotlleu-vos i deixeu els vostres comentaris sobre el dibuix o el que vulgueu, sí? ;)

Marta Forn, Clàudia, Miquel Bes, Xicu, i Co.

4 comentaris:

  1. Gràcies a tu Marta per un dibuix tan bonic! i ja que dius que hi dibuixem...jo pot ser hi dibuixaria una muntanya, símbol de Natura, força i energia, de verds molt diferents!

    Una abraçada ben forta i balladora per tots i totes!

    Anna Agudo

    ResponElimina
  2. Doncs jo hi dibuixaria un somriure de color càlid que simbolitzaria la felicitat que es respirava a l'ambient i que desitjaria que ens pogués acompanyar en diferents moments al llarg de tot l'any.

    Una abraçada

    Guida

    ResponElimina
  3. Per l'any que ve proposo posar un mural enorme a la sala i portar pintures, ceres i el que sigui (entre tothom qui en tingui és fàcil) per pintar un mural super gran i generós ple de les nostres intencions per a la vida i el nou any.
    Gràcies precioses per compartir!
    Gràcies Guida per penjar el dibuix i els comentaris, queda ben xulo!

    Una abraçada

    Marta

    ResponElimina
  4. M'ha encantat l'arc de Sant Martí!

    Jo potser hi dibuixaria notes musicals. Ja que la musica i el ball en aquest moment és el que ens mou a trobar-nos en diferents indrets insolits, gaudint de molt bona companyia.

    També perque la música ens ajuda en diferents moments de la nostra vida, ens acompanya amb tots els nostres estats d'anims!

    Un petonas i gràcies pel dibuix

    Cinta

    ResponElimina