Parlem amb MARCEL CASELLAS
La nit dels dilluns
Cap a principi dels noranta, el CAT va acollir una proposta de Francesc Marimon, Marcel Casellas i Eduard Casals que consistia a dedicar una nit a la setmana l'exercici d'improvisar sobre material sonor tradicional. Aquesta experiència, que es va fer durant uns dos anys i cada nit del dilluns, va comportar l'edició dels dos volums Punt de Trobada —documents de treball intern editats per l'Aula de Música Tradicional, l'Associació Amics de la Plaça del Rei i el Centre Artesà Tradicionàrius— i va permetre interrelacionar nombrosos intèrprets d'instruments tradicionals que no solien tocar conjuntament i, alhora, conviure amb els músics d'altres esferes —jazz, música lleugera, clàssic— que acceptaven el repte.
El repte
El repte era trobar un espai temporal i físic, unes estructures musicals, unes tonalitats i un repertori comú que permetés posar d'acord les diferents famílies instrumentals —força allunyades l'una de l'altra, en aquells moments— i que, sense perdre l'essència de cada gènere, l'intèrpret disposés d'un nombre determinat de compassos per improvisar. El resultat, però, havia de ser un espectacle prou atractiu per als músics participants com per al públic oïdor i ballador.
Els missals
Els dos Punts de Trobada publicats pretenen posar a l'abast de qualsevol músic un repertori bàsic que, a la vegada de presentar un ampli ventall gèneric, funcioni sobre rodes harmòniques quadrades i, alhora, característiques de la música tradicional. Es presenten les peces, bàsicament, amb la melodia i els acords bàsics que la poden sustentar, despullada d'acompanyament, baixos i contracants ja que s'entén que aquell músic que participa a la sessió té prou coneixements per desenvolupar verticalment i horitzontal, la peça. En casos molt puntuals s'inclouen segones veus concertades, contracants o reharmonitzacions a tall d'exemple. En l'elecció del repertori, a més de les característiques formals que ja hem dit, van primar diversos criteris, com ara: recórrer al repertori dels vells flabiolaires, acordionistes, violinistes, grallers, dolçainers; peces que feien fortuna en els ambients folk de casa i d'Europa; danses catalanes que creiem que calia incorporar a l'imaginari de l'intèrpret i, com ja hem insinuat, varietat genèrica i funcionalitat de música ballable.Les sessions
Les sessions pensades per desenvolupar l'esperit improvisador sobre repertori de tipus tradicional català han acabat anomenant-se: Punts de Trobada. 
En un Punt de Trobada hi cap tot: recitar un poema, tocar una peça prèviament assajada per un grup tancat, glosar, rapejar, complaure peticions del públic, cantar en solo o a cor, explicar acudits o fer un discurs polític…; l'espai primordial, però, és el destinat a interpretar el repertori comú, en la tonalitat que més s'escaigui al col·lectiu que es disposi a interpretar-lo, reservant amplis fragments per a l'esplai del solista en la pràctica de la improvisació.
En un Punt de Trobada hi cap tot: recitar un poema, tocar una peça prèviament assajada per un grup tancat, glosar, rapejar, complaure peticions del públic, cantar en solo o a cor, explicar acudits o fer un discurs polític…; l'espai primordial, però, és el destinat a interpretar el repertori comú, en la tonalitat que més s'escaigui al col·lectiu que es disposi a interpretar-lo, reservant amplis fragments per a l'esplai del solista en la pràctica de la improvisació.Els estaments
En un Punt de Trobada hi intervenen quatre estaments:
- Un petit grup (un trio ja va bé) que, per l'instrumental que toca, per la tècnica i peltons habituals —entre un bemoll i dos sostinguts bàsicament—.
- Un coordinador que organitzi el repertori i procuri l'equilibri de protagonisme entre els
participants tímids i els més espitosos, alhora que es responsabilitzi de fer la que la sessió segueixi un cert fil argumental i procuri l'alternança de clímax necessària perquè esdevingui un espectacle. - Un col·lectiu de músics disposat a tocar (quan toqui tocar) i a escoltar (quan toqui escoltar).
- Un públic crític i còmplice de la sessió que gaudeixi i valori l'aire, els solos, la tria del
Les peces
Cada peça s'organitza a l'escenari mateix abans de començar, posant-se d'acord els intèrprets que tocaran. Hi ha un munt d'estructures possibles, però la forma més usual —l'estructura per defecte— consisteix en tocar la idea temàtica (amb introducció ad libitum d'un dels intèrprets o bé directament i a continuació arrencar les tirades lliures (TLL), on cada un dels solistes desenvolupa el seu solo. L'ordre de solos per defecte sol ser: de l'instrument melòdic més agut al més greu, a continuació els harmònics, el baix i la percussió. Acabades les tirades lliures es torna a presentar el tema, normalment complet.
Els solos
Els solos poden ser temàtics —des de tocar la melodia estricta fins a variar-la cap a extrems insospitats—, o bé es pot construir a partir d'un motiu que pot semblar aliè —melòdic, rítmic o harmònic— que el solista s'empesca en el mateix moment. En qualsevol cas, quan hi ha una roda harmònica establerta —que és la majoria de les vegades— cal conèixer-la i seguir-la en tot moment —tot i que, això tant es pot fer des de la consciència cognosciva com des de la intució—.L'acompanyament dels solos
Tan vital és la gràcia del solista com la de qui l'acompanya. La secció rítimica constituïda pels intruments harmònics, el baix i les percussions és la màxima responsable d'aquest afer. Cal en tot moment posar-se al servei del solista, escoltant-lo i intentant preveure cap a on anirà. El manteniment de l'aire de cada gènere i l'estructura harmònica són responsabilitats ineludibles d'aquesta secció.
Els altres solistes esperen el seu torn escoltant i només en comptades ocasions solen intervenir, especialment fent fórmules d'acompanyament harmònic o rítmicoharmònic en algun fragment de la TLL. Les tècniques per fer aquest tipus d'intervenció,
cal haver-les adquirit. En cas de dubte, sempre el fet de callar ha estat el més assenyat.Un pensament per cada dia de la setmana
Dilluns: El faristol sol ser l'enemic del PT. Més val tocar-ne dues de memòria que vint-i-cinc amb partitura.
Dimarts: Tocar el tema de dalt a baix, afinat i amb bon tempo és un bon solo.
Dimecres: Si no tens res a dir, no diguis res.
Dijous: Si tens coses a dir però no saps com fer-ho, llança't-hi igualment. Si no te'n surts, sigues breu i llestos.
Divendres: És tan important gaudir de la pròpia interpretació com de la dels altres. Escolta molt. De fet, escoltant el solo del company l'ajudes tan o més que tocant a sobre.
Dissabte: Un Punt de Trobada mereix molta planificació tant per part del coordinador com dels que pensen intervenir-hi, però un cop ha començat té vida pròpia. Sabem com comença però no es pot preveure on passarà ni quan ni com acabarà,.
Diumenge: Un Punt de Trobada és això mateix: un punt. L'endemà tothom continuarà, assajant i tocant en les formacions de les quals forma part.
Dimarts: Tocar el tema de dalt a baix, afinat i amb bon tempo és un bon solo.
Dimecres: Si no tens res a dir, no diguis res.
Dijous: Si tens coses a dir però no saps com fer-ho, llança't-hi igualment. Si no te'n surts, sigues breu i llestos.
Divendres: És tan important gaudir de la pròpia interpretació com de la dels altres. Escolta molt. De fet, escoltant el solo del company l'ajudes tan o més que tocant a sobre.
Dissabte: Un Punt de Trobada mereix molta planificació tant per part del coordinador com dels que pensen intervenir-hi, però un cop ha començat té vida pròpia. Sabem com comença però no es pot preveure on passarà ni quan ni com acabarà,.
Diumenge: Un Punt de Trobada és això mateix: un punt. L'endemà tothom continuarà, assajant i tocant en les formacions de les quals forma part.
Marcel Casellas dixit, juliol 2010